divendres, 20 de desembre de 2013

Soledat




Soledat - Jordi Solà Coll


Si una cosa t'ha ensenyat la vida, és dir les coses abans no sigui massa tard. Cal, fixar en mots diàfans, el teu destí, expressar per respecte a tu mateix i als altres, quin horitzó t'espera més enllà del proper revolt. Penso en mi com en vosaltres, perquè vosaltres sou en mi i no hi ha cap diferència d'esma...  Sovint, saps, que el teu Rubicó particular demana una fortalesa fora mida, una voluntat a prova de qualsevol travessa: la meva força és la vostra i la vostra és la meva. I tanmateix, hi ha llocs on la soledat s'imposa. De fet, crec que es tracta de la nostra condició i que, tard o d'hora, no hi ha altra sortida que encarar la naturalesa humana. Ara, doncs, el teu destí et crida: hi ha llocs on només la soledat et justifica, on només tu, tot sol, pots copsar l'autèntica grandària del teu cor. Aquest és el meu fat: llur absència, marca l'infinit desert del meu camí i la seva bellesa m'il·lumina.